Des del sedentarisme social a la mala alimentació o circulació, podem provocar una jubilació corporal primerenca al nostre organisme. Per sort hi ha alternatives com el Mètode EPA, l’entrenament personal adaptat d’ASPAYM Catalunya

Elsmals hàbits i altres problemes de salut també cal combatre des de la discapacitat. El deteriorament dels cossos s’accelera per les llargues hores de treball asseguts o la manca d’autocura. També pels nous models d’oci, més basats a la marató de Netflix que a la de 42 km. Conèixer-los i aprendre a combatre’ls són útils per evitar una ‘jubilació’ corporal primerenca.

I és que tradicionalment s’atribueixen a les persones amb discapacitat física una sèrie de malalties inamovibles. El dolor neuropàtic o la bufeta neurògena són els més recurrents.Però hi ha altres problemes igualment molestos, moltes vegades derivats dels hàbits, que podem combatre nosaltres mateixos, sense assistencialsmes. Coneguem-los.

Sedentarisme social

Està clar, no? El sedentarisme no passa només per “estar assegut i ja”. Aquest tipus de sedentarisme que debilita la nostra xarxa d’afectes i contactes fa efecte en el nostre ànim i el nostre cos. En edats primerenques (adolescents i joves), es relaciona directament amb el fracàs escolar.

En el cas dels adults exaspera el sentit de l’humor i els empeny a sentiments depressius.De vegades suscita conductes autolítiques i pensaments suïcides, i els carrega amb sentiments negatius de solitud no desitjada.

En definitiva, resulta un mal del segle XXI que convé combatre, també des de la discapacitat. Com hem vist recentment,fins a l’acte social de menjar hi ha aquest perill d’aïllament físic i emocional.

Escares

Potser les escares sí que siguin un dels problemes més vinculats a les persones amb discapacitat. Tot i això, a ulls de moltes persones segueixen sent un autèntic misteri. Més a més de la inmobilitat inferior, les escares es causen per factors vinculats a la edat, a l’anèmia o l’estat d’ànim.

Combatre les úlceres per pressió amb un bon coixí antiescares és essencial. Però de vegades no n’hi ha prou. La vigilància i una sèrie de rutines que ens obliguin a emprendre amb regularitat canvis posturals son crucials. En definitiva, comptar amb una col·lecció d’hàbits que ens obliguin a aixecar-nos de la cadira serà molt saludable per mitigar una de les malalties més comunes de les persones amb discapacitat.

Pèrdua de mobilitat

La manca d’exercici, unida o no a la discapacitat, comporta a la llarga la pèrdua de mobilitat. I és cert que la mateixa discapacitat en si obliga que part del nostre cos estigui immobilitzat. Per això, hem de redoblar els nostres esforços per comptar amb la resta dels nostres músculs en un estat òptim.

És vital, poques vegades més ben dit, mantenir un organisme vigorós i en forma. Tenir els membres inferiors immobilitzats no ha de ser pretext per deixar de cuidar-nos. Un cos que es cuida i es manté a través de lexercici i lentrenament ens prevé contra la pèrdua de mobilitat.

No convé oblidar que necessitem membres superiors en ple estat de gràcia per ajudar-nos amb les quotidianitats del dia a dia.

Dolors a espatlles i braços

Els problemes per defecte també ho poden ser excessivament. En la mateixa línia, els sobreesforços mal calculats poden suposar malalties a les espatlles i braços. No cal menysprear que hem d’educar el nostre cos per fer noves tasques físiques.

Lestransferències en vehicles o del llit a la cadira, així com ostentació de tota mena, requereixen uns músculs robusts. Un mal càlcul ens pot generar una lesió i, a la llarga, problemes per emprendre aquestes tasques. Per prevenir tendinitis o una artrosi també és important controlar la massa muscular i el greix de les parts del nostre cos que movem. Dit altrament, vigilar el nostre pes és fonamental per conèixer també els nostres límits.

Excés de pes

Els mals hàbits alimentaris poden suposar un problema afegit al nostre estat de salut. Un cos amb excés de pes no respon de la mateixa manera a una rehabilitació. Malauradament, les persones amb discapacitat comptem amb elements de risc que ens poden empènyer a l’obesitat. Des de certes medicacions que alteren la gana a les dificultats de deglució (disfàgia). Però també la manca dentorns accessibles i adaptats per fer exercici.

Convé mantenir-se sempre dins de l’estàndard saludable, sense caure en paranys estètics. Cremar els greixos de més, a les nostres possibilitats, ha de ser una meta prioritària. Hem de mirar per la preparació del nostre cos amb la vista a l’avui, però amb la mirada al demà.

Estrenyiment

Directament vinculat amb això, el restrenyiment ens pot suposar un problema per moltes causes. L’alimentació millorablen’és una. Certs menjars condicionen el trànsit intestinal de forma més directa. Però també és problema no disposar d’una pauta d’irrigacions correcta, o un horari disciplinat d’evacuació. A més, hi ha algunes medicacionsque, en els efectes secundaris, propicien el restrenyiment.

Fins i tot pot generar-ho unaincorrecta posició al water. Però sens dubte directament vinculat amb el restrenyiment hi ha la condició física. Per regular el trànsit intestinal no hi ha res més apropiat que un organisme en plena forma.

Mala circulació

Vigilar la nostra circulació sanguínia no és un assumpte menor. Les rampes i formiguejos poden resultar ben molestos, i fins i tot pertorbar els nostres cicles de son.

Altres conseqüències de la mala circulació són la ràpida fatiga, taques i entumiments. També pot suscitar altres problemes de caràcter més serios, tant en la digestió com en els nostres ronyons.

Estar al corrent d’aquestes realitats és una cautela que ens pot prevenir de patir, en un futur, alguna complicació cerebrovascular de caràcter seriós. Com un trombe, un ictus o un infart de miocardi. Però vigilar és només una part de la feina. Hi ha, de nou, altres maneres d’afavorir la circulació.

Davant d’això, el Mètode EPA: Entrenament Personal Adaptat

Enumerats ja diversos dels problemes de salut que combatre tinguem discapacitat o no, és hora de tractar d’aportar una solució. En aquest sentit, ASPAYM Catalunya compta amb el Mètode EPA (Entrenament Personal Adaptat). Aquesta tècnica s’integra a la seva àrea d’Esport i Salut, i ofereix solucions per als problemes a dalt llistats a través dun programa individualitzat a totes les persones. Tinguin discapacitat o no.

Però si per res destaca és per la resposta que dóna enfocada a les persones amb discapacitat. «El mètode EPA és un instrument únic que garanteix a les persones amb lesió medul·lar un treball d’activació, tonificació i potenciació muscular per sota de lesió.», valora Antonio Reyes, president d’ASPAYM Catalunya i director general de Federación Nacional ASPAYM.

«El principal beneficiari d’aquestes millores és una persona amb tetraplegia», afegeix. Tant completa com incompleta. A més, el mètode EPA també contempla casos de paraplegia (completa i incompleta), espina bífida, ictus, COVID i accidents traumàtics.

Sense exercicis de força i cardio, el programa brinda més salut i to muscular a cada persona, d’acord amb les necessitats i les circumstàncies del diagnòstic, al qual complementa amb una exploració motora sensitiva. Compte amb teràpies actives, d’entrenament funcional que abasta moviment i consciència corporal. Però també amb mètodes Pilates i Perfetti, que reconnecten per sota de lesió a través del treball muscular i articular.

Entre les seves teràpies passives inclou fisioteràpia i activació muscular corporal amb tecnologia E-Fit d’última generació, que potencia la recuperació muscular. A més, compta amb la figura del doctor Albert Borau Durán, una eminència en la urologia enfocada a la lesió medul·lar i que ofereix suport mèdic en situacions específiques com bufeta neurògena, problemes de sòl pèlvic o malalties de pròstata, entre d’altres.

El mètode EPA disposa d‟un programa d‟iniciació de 3 setmanes, que comprenen 6 sessions; i un altre dadaptació de 3 mesos, que comprèn entre 12 i 24 sessions. Per inscriure’s només cal enviar un email a hola@aspaymcatalunya.org o bé contactar a través de Whatsapp al número 608 091 076.

Comparte la noticia:
Skip to content